Bienvenidos a las páginas de Isidora
Separador SeparadorA cerca de Isidora Separador ArchivosSeparadorEnlaces recomendados SeparadorColaboracionesSeparador Suscripciones Separador
ISIDORA nº 2
 
1. Editorial

2. Sueños plebeyos.
(Luis Mateos Díez)

3. Galdós, ahora.
(Jorge Rodríguez Padrón)

4. Dos novelas de Galdós dialogan.
(Ernesto Viamonte Lucientes)

5. In memoriam. Testimonios en memoria de John W. Kronik.
(Akiko Tsuchiya, Germán Guyón, Alan Smith, Peter Bly, Rosa María Quintana)

6. <<¿Qué es un Galdós?>> Los estudios galdosianos en la edad posmoderna.
(John W. Kronik)

7. La presencia de la obra de Benito Pérez Galdós en la prensa mexicana: novela, teatro, cine, radio, televisión.
(John H. Sinnigen)

8. El lenguaje coloquial (humano) en Galdós.
(Ana María Vigara Tauste)

9. Tópicos y otros vestigios periodísticos galdosianos entre 1882 y 1901.
(Cecilio Alonso)

10. La loca de la casa: Película y novela cinematográfica.
(María de los Ángeles Sánchez)

11. Efemérides.

12. Galdós y su público.
(Francisco Ayala)

13. La trama sociopolítica de Alma y Vida.
(Rosario de la Nuez Torres)

14. Dos retratos de Amaranta.
(Yolanda Arencibia)

15. Fortunata y las señoras circunstancias
(Andrés Trapiello)

16. Galdós en el cine.
(Angelino Fons)

17. Entrevistas a Mario Camus
(Juan Carlos Carrazón)

18 Entrevista a Angelino Fons
(Juan Carlos Carrazón)

19. La conjuración del as palabras.
(Benito Pérez Galdós)

     20. Traducción al japonés. (Ranko Hiraoka)
     21. Traducción al catalán.
(D'Amadeu Viana)
     22. Traducción al francés. (Pierre Audureau)

23. La pluma en el viento o el viaje de la vida...
(Benito Pérez Galdós)

     24. Traducción al árabe.
(Manar Abdel Moez Ahmez y Abir Mahamed Abd el Salam)
21. LA CONJURACIÓN DE LAS PALABRAS
Traducción al catalán


  «LA CONJURACIÓ DE LES PARAULES»

Això era un gran edifici anomenat Diccionari de la Llengua Castellana, de dimensions colossals i fora mida, que, segons els cronistes, ocupava la quarta part d’una taula, d’eixes que veiem a les cases dels homes, destinades a diferents usos. Si hem de creure un vell document trobat en un vellíssim escriptori, quan posaven l’edifici a la prestatgeria del seu amo, la lleixa que l’aguantava amenaçava enfonsar-se, amb perjudici de tot el que hi havia. El constituïen dues amples murades de cartó, folrades amb pell d’anyell jaspiat, i a la façana, que també era de cuir, hom hi veia un ample rètol amb lletres daurades, que deien al món i a la posteritat el nom i el significat d’aquell gran monument.

Per dins era un laberint tan meravellós, que ni el mateix de Creta hi tenia parió. El dividien fins a sis-centes parets de paper amb els seus números anomenats pàgines. Cada espai estava subdividit en tres corredors o cossies molt grans i, en aquestes cossies, hom hi trobava innombrables cel·les, ocupades pels vuit-cents o nou-cents mil éssers que hi tenien cambra, en aquell vastíssim recinte. Aquests éssers es deien paraules.

***

Un matí se sentí un gran soroll de veus, puntades de peu, xocs d’armes, frec de vestits, crides i renills, com si s’alcés un nombrós exèrcit i es vestís tot d’una, fornint-se per a una paorosa batalla. I de bo de bo, cosa de guerra devia ser, perquè tot seguit isqueren tots o quasi tots els mots del Diccionari, amb armes fortes i llampants, formant un esquadró tan gran que no hi cabria a la mateixa Biblioteca Nacional. L’espectacle que presentava aquest exèrcit era magnífic i sorprenent, segons em digué el testimoni ocular que ho va presenciar tot des d’un amagatall immediat, el qual testimoni ocular era un vellíssim Flos sanctorum, folrat en pergamí, que es trobava llavors a la mateixa lleixa.

La comitiva va avançar fins que tots els mots van ser fora de l’edifici. Tractaré de descriure l’ordre i aparat d’aquell exèrcit, seguint fidelment la veraç, curosa i autèntica narració del meu amic el Flos sanctorum. (EXTRACTO).

D'Amadeu Viana
.
 


© 2005-2010 Quedan reservados todos los derechos de WWW.ISIDORA-INTERNACIONAL.COM.ES
 
lia+
Diseño: ® LIA+